Tenim dues llengües, una pel dia i una per la nit

Tenim dues llengües, una pel dia i una per la nit

“Tenim dues llengües, una pel dia i una per la nit”. ... Amb aquesta constatació, Joan Pau Giné encerta una vegada més, en la seva cançó, la realitat de la Catalunya Nord. La va escriure quan la nostra llengua era encara coneguda per molts nord-catalans, però ja havia estat tan maltractada pels “mestres educats” amb el “parleu francès, sigueu nets” i amb la pèrdua del seu prestigi, que s’havia parat la seva transmissió natural.

A hores d'ara, la situació està millorant. Després d'haver perdut la llengua, ens estem adonant poc a poc del que vam perdre. Passem del generalitzat “sem fotuts” al “fiers d'être catalans”. Ja no tenim vergonya de ser catalans i ho reivindiquem de diferents maneres, però la major part ja no parla català i, a més, tenim dificultats per situar-nos políticament com a poble. La culpa és nostra? de l'Estat? Dels pares que no van transmetre la llengua? dels catalanistes que no sabem proposar res atractiu? En tot cas, la situació és la que és i no podem fer parlar català algú que no en va tenir l'oportunitat. El francès és l'única llengua oficial d'un estat que considera el català com una llengua estrangera.

Els 350 anys d'ocupació francesa han traumatitzat la població catalana i s'ha transmès inconscientment de generació en generació. Hi ha que tenen vergonya de no saber el català i de ser francesos de segona. Com afirmar la catalanitat amb un accent francès i una educació francesa ? Cadascú té “el cromosoma català”, cadascú se sent orgullós d'haver nascut aquí però encara falta fer pedagogia per saber el que vol dir ser català, per créixer culturalment i políticament.

Els que són “Fiers d'être catalans” també són catalans, encara que no van poder aprendre la llengua. Hem de fer canviar les mentalitats i esborrar totes les fronteres, la recuperació de la llengua arribarà en segon terme. El punt de vista catalanista ha de ser a l'abast de tots i per això hem de fer servir la llengua que ocupa gairebé la totalitat de l'espai nord-català : el francès.

Per ser “100 % catalans” com ho reivindiquen a la USAP, hem de fer una cura de desintoxicació, una teràpia que no passa únicament per la llengua sinó també per les idees.