Rendez-nous... les bouilleurs de crû ! / Torni'ns... els destil·ladors !
La liberté de boire est une liberté qu'il faut défendre au quotidien et que les lois liberticides menacent sérieusement.
En effet, il n'est pas si lointain le temps de la prohibition... Alors au lieu d'avoir une attitude passive, il faut passer directement à l'offensive et exiger le retour de produits des temps passés. Alcooliques de tous les pays, unissez-vous !!! Luttons pour le retour... des bouilleurs de crû.
Après la cueillette des fruits, ces derniers étaient broyés ou rapés afin d'obtenir un breuvage fruité qui était gardé pendant quelques mois en fûts. La fermentation aidant, la teneur en alcool augmentait assez rapidement, atteignant 4 à 6 degrés après une courte maturation.
Passait ensuite le bouilleur de crû qui faisait son oeuvre deux fois l'an : la transformation du cidre original en un calvados particulièrement costaud : 50 degrés, environ.
Dans un désordre apparent, mais savamment géré par le maître de cérémonie, fûts de cidre, d'eau de vie et d'eau de source s'alignent autour de l'alambic. Un peu plus loin, le bois apporté par les "ayants droit" et destiné à faire bouillir le chaudron contenant le cidre (le bouilleur), attend d'être enfourné dans le foyer...
Cette tradition disparaît petit à petit avec la disparition des "anciens": elle ne peut plus se transmettre de père en fils, réglementation oblige ... Disposant d'un droit de 1000 degrés par an, certains entassent peut-être dans leur cellier des nectars très anciens ...
Heureux ceux qui ont la chance de les découvrir, devant un grand feu de cheminée, à la veillée d'un jour faste où ils sont invités par un maître des lieux en verve, disposé à leur dire les vieilles histoires de "dans le temps" ...
Le véritable calvados fermier risque de n'être bientôt plus qu'un souvenir ...
2002 : une nouvelle loi abroge dès 2007 tout privilège ayant trait à cette tradition ... Curieuse décision qui supprime certaines traditions (où le dieu "Fric" n'y trouve pas son compte ...) mais en maintient d'autres, tels le droit de tuer lorsqu'il s'agit de chasse. Il est vrai que deux ou trois multinationales fabriquant des engins de mort sont plus respectables, pour certains, que quelques centaines d'artisans perdant un métier ... Il est tout aussi vrai que quelques dizaines de milliers de tueurs imbéciles manifestant dans les rues ont plus de poids politique que les "anciens", véritables gardiens des traditions !
Pour "adoucir" cette décision, tout citoyen pouvant attester de la propriété d'un arbre fruitier peut obtenir un "droit" de distillation ...
Moyennant demande d'autorisation en mairie et à la condition de s'acquitter d'une taxe (75 euros en 2004), ce droit lui permettra de charger l'artisan de transformer son jus préalablement fermenté en mille degrés d'alcool parfumé.
La llibertat de beure és una llibertat que cal defensar cada dia i que les lleis lliberticides amenacen de manera seriosa.
En efecte, no és tan llunyà el temps de la prohibició... Llavors en lloc de tenir una actitud passiva, cal passar directament a l'ofensiva i exigir la tornada de productes dels temps passats. Alcohòlics de tots els països, uniu-vos !!! Lluitem per a la tornada... dels destil·ladors.
Després de la collita de les fruites, aquests últims eren bullits per tal d'obtenir una poció afruitada que era guardat durant alguns mesos en bótes. Ajudant la fermentació, el coeficient d'alcohol augmentava bastant ràpidament, atenyent 4 a 6 graus després d'una curta maduració.
Passava llavors el destil·lador que feia la seva obra dues vegades l'any : la transformació de la sidra original en un calvados particularment fort : 50 graus, aproximadament.
En un desordre aparent, però sàviament administrat per el mestre de cerimònia, bótes de sidra, d'aigua de vida i d'aigua de font s'alineen al voltant de l'alambí. Una mica més lluny, el fusta portat pels "tenint dret" i destinat a fer bullir el perol que conté la sidra (el destil·lador), espera de ser posat al forn a la llar...
Aquesta tradició desapareix poc a poc amb la desaparició dels "antics": ja no es pot transmetre de pare en fill, reglamentació obliga... Disposant d'un dret de 1000 graus anualment, alguns amunteguen potser al seu celler nèctars molt antics ...
Feliç els que tenen la sort de descobrir-los, davant un gran foc de xemeneia, a la vetllada d'un dia fast en què són convidats per un mestre dels llocs en inspiració, preparat per dir-los les velles històries d'"en el temps"...
El verdader calvados granger arrisca no ser aviat més que un record ...
2002 : una nova llei abroga des de 2007 tot privilegi havent munyit a aquesta tradició... Desitjosa decisió que suprimeix certes tradicions (on el déu "Pasta" no hi troba el seu compte ...) però en manté d'altres, tals el dret de matar quan es tracta de caça. És veritat que dues o tres multinacionals fabricant artefactes de mort són més respectables, per a certs, que alguns centenars d'artesans perdent un ofici ... És igualment verdader que algunes desenes de milers d'assassins imbècils manifestant als carrers tenen més pesos política que els "antics", verdaders guardians de les tradicions!
Per "suavitzar" aquesta decisió, tot ciutadà podent testificar de la propietat d'un arbre fruiter pot obtenir un "dret" de destil·lació...
Mitjançant demanda d'autorització en ajuntament i a la condició de complir amb una taxa (75 euros el 2004), aquest dret li permetrà encarregar l'artesà de transformar el seu suc prèviament fermentat en mil graus d'alcohol perfumat.