La consommation de l'alcool en France / El consum de l'alcohol a França

Publié le par Apéroman

L'étude de la consommation d'alcool dans le monde est faussée par tout le secteur clandestin de fabrication et de consommation, qui échappe par définition à toute statistique (notamment dans les pays de l'Europe de l'Est). 

En France, comme pour le tabac, l'activité clandestine est faible (et a été très sévèrement réprimée lors de la disparition du privilège des bouilleurs de cru). Les chiffres de 2001 s'établissaient ainsi :

Pays

Consommation 
(en litres d'alcool pur)
Portugal
11.3 
Luxembourg
11.2
FRANCE
10.9
Hongrie
10.1
Espagne
10.1
Danemark
9.9
Allemagne
9.5
Autriche
9.5
Suisse
9.2
Irlande
9.0
Royaume Uni
7.7
États Unis
6.6
Japon
6.6
Pologne
6.3

 

La consommation totale d'alcool pur est en baisse : 10,9 l d'alcool pur par an et par habitant (contre 17,7 l en 1961).

Surtout, la consommation des français s'est modifiée. Il y a trente ans : 82,5 % des ménages achetaient du vin pour leur repas quotidien contre 34,8 % aujourd'hui.

Les français tendent à privilégier les vins haut de gamme et boivent de moins en moins les vins de table. Les producteurs ont adapté leur production  (production de vins d'appellation contrôlée). 

La prise de boisson est moins quotidienne qu'avant et de plus en plus rythmée par les circonstances (cérémonies, fêtes), notamment pour les consommateurs irréguliers.

Les bouleversements sociologiques expliquent la baisse constatée de la consommation d'alcool : 

  • baisse des populations rurales et ouvrières pour lesquelles le vin était censé apporter un surcroît d'énergie, 
  • mode de vie différente, 
  • restauration rapide et journée continue. 

Même l'alcoolisme mondain a tendance à diminuer (moins de vin consommé au restaurant). 

Seule la consommation de bière augmente. Elle reste la boisson préférée des jeunes.

 

Années
Vins 
(litres)
Bières
(litres)
Spiritueux 
(litres d'alcool pur)
Total 
(litres d'alcool pur)
  1961 

1970

1980

1985

1997

  126.1 

109.1

91.0

79.7

60.0

  37.2 

41.3

44.3

40.1

37.5

  2.17 

2.30

2.52

2.32

2.4

  17.7 

16.2

14.9

13.3

10.9

 

A concentration d'alcool égale, les conditions de consommation (à jeun ou pendant un repas) sont déterminantes dans les effets de l'alcool sur l'individu .

Exemple de consommation:

Nous empruntons au site La Croix d'Or l'exemple d'une consommation soit-disant raisonnable que l'on observe fréquemment au décours d'un repas familial.

MENU : un repas normal.

Taux d ’alcoolémie : 0 g / l au début du repas

Composant du repas Boisson
 Alcoolémie (g/l)
Cumul 
(g/l)

Apéritif

Un apéritif

0,28

 

Salade limousine

Un verre de vin blanc

0,25

0,53

Confit de canard

Un verre de vin rouge

0,25

0,78

Salade aux noix

Un verre de vin rouge

0,25

1.03

Fromages

Un verre de vin rouge

0,25

1,28

Sorbet colonel

Rhum dans la glace

0,23

1,51

Café + pousse

Une liqueur

0,13

1,64

Taux d ’alcoolémie : 1,64 g / l en fin du repas

Répartition des consommateurs:

Il n'y a bien sûr aucune raison de faire de la morale dans un cours de médecine !

Mais force est de constater qu'au début du 21ème siècle de façon publique (et de façon inconsciente maintenant), on peut diviser la population française en deux catégories :

d'un côté les "bons buveurs" qui représentent 92% de la population et qui schématiquement comprennent:

  • 65% des buveurs dits "normaux" : capables d'utiliser  l'alcool pour leur plaisir sans en avoir le déplaisir, capables de contrôler le produit alcool comme un conducteur contrôle son véhicule.
  • 20% des buveurs dits "excessifs" , sorte de 'chauffards alcooliques', mais qui sont le plus souvent encore capables de freiner, voire d'arrêter leur véhicule alcool lorsque la nécessité s'en fait sentir.
  • 7% d'abstinents plutôt considérés comme des originaux ou des gens gênants parce que n'adoptant pas les habitudes du groupe. On peut les subdiviser  en personnes ne souhaitant pas boire de l'alcool pour des raisons personnelles, des personnes intolérantes à l'alcool (ils sont très rares en France...)  personnes qui ne peuvent en boire en raison d'une maladie (exemple : hépatite),  personnes obéissant à une loi ou à un interdit religieux,  un contingent assez important des abstinents est représenté par des malades alcooliques qui ont décidé de se sortir de la dépendance.

d'un autre côté les "mauvais buveurs" qui représentent:

  • 8% de la population : Ce sont les buveurs, incapables d'arrêter leur maladie d'alcool, et qui par leur 'mal boire' mettent très mal à l'aise les 92% précédents : on a tendance à voir en eux des êtres possédant une tare ou un vice, des êtres dangereux ou des êtres inconscients et menteurs, surtout des êtres sans volonté !

L'estudi del consum d'alcohol al món és falsejat per tot el sector clandestí de fabricació i de consum, que escapa per definició a tota estadística (sobretot en els països d'Europa de l'Est).

A França, com per al tabac, l'activitat clandestina és feble (i ha estat molt severament reprimida en el moment de la desaparició del privilegi dels destil·ladors). Les xifres de 2001 s'establien així :

País

Consum
(en litres d'alcohol pur)
Portugal
11.3
Luxemburg
11.2
FRANÇA
10.9
Hongria
10.1
Espanya
10.1
Dinamarca
9.9
Alemanya
9.5
Àustria
9.5
Suïssa
9.2
Irlanda
9.0
Regne Unit
7.7
Estats Units
6.6
Japó
6.6
Polònia
6.3

 

El consum total d'alcohol pur és de baixa : 10,9 l d'alcohol pur anualment i per habitant (contra 17,7 l el 1961).

Sobretot, el consum dels francesos s'ha modificat. Fa trenta anys : 82,5% de les parelles compraven vi per al seu àpat quotidià contra un 34,8% avui.

Els francesos privilegien els vins alt de gamma i beuen cada vegada menys els vins de taula. Els productors han adaptat la seva producció (producció de vins de denominació controlada).

La presa de beguda és menys quotidiana que abans i cada vegada més ritmada per les circumstàncies (cerimònies, festes), sobretot per als consumidors irregulars.

Els trastorns sociològics expliquen la baixada comprovada del consum d'alcohol :

  • baixada de les poblacions rurals i obreres per a les quals el vi estava considerat aportar un escreix d'energia,
  • estil de vida diferent,
  • restauració ràpida i jornada continua.

Fins i tot l'alcoholisme mundà té tendència a disminuir (menys vi consumit al restaurant).

Només el consum de cervesa augmenta. Continua sent la beguda preferida dels joves.

 

Anys
Vins
(litres)
Cerveses
(litres)
Licor espirituós
(litres d'alcohol pur)
Total
(litres d'alcohol pur)
1961

1970

1980

1985

1997

126.1

109.1

91.0

79.7

60.0

37.2

41.3

44.3

40.1

37.5

2.17

2.30

2.52

2.32

2.4

17.7

16.2

14.9

13.3

10.9

 

A concentració d'alcohol igual, les condicions de consum (en dejú o durant un àpat) són determinants en els efectes de l'alcohol sobre l'individu .

Exemple de consum:

Manllevem a la web de La Creu d'Or l'exemple d'un consum "raonable" que s'observa freqüentment durant un àpat familiar.

MENÚ : un àpat normal.

Alcoholèmia: 0 g / l al començament de l'àpat

Component de l'àpat Beguda
Alcoholèmia (g/l)
Acumulació
(g/l)

Aperitiu

Un aperitiu

0,28

Amanida llemosí

Un got de vi blanc

0,25

0,53

Confitat d'ànec

Un got de vi vermell

0,25

0,78

Amanida en les nous

Un got de vi vermell

0,25

1.03

Formatges

Un got de vi vermell

0,25

1,28

Sorbet coronel

Rom en el gelat

0,23

1,51

Cafè + empeny

Un licor

0,13

1,64

Alcoholèmia: 1,64 g / l en fi de l'àpat

Repartició dels consumidors:

No hi ha és clar cap raó fer moral en un curs de medicina !

Però força és de comprovar que al començament del segle XXI, de manera pública (i de manera inconscient), es pot dividir la població francesa en dues categories :

d'un costat els "bons bevedors" que representen 92% de la població i que esquemàticament comprenen:

  • 65% dels bevedors anomenats "normals" : capaços d'utilitzar l'alcohol per al seu plaer sense tenir-ne el disgust, capaços de controlar el producte alcohol com un conductor controla el seu vehicle.
  • 20% dels bevedors anomenats "excessius", mena de 'mals conductors alcohòlics', però que són més sovint encara capaços de frenar, fins i tot de parar el seu vehicle alcohol quan la necessitat se'n fa sentir.
  • 7% d'abstinents més aviat considerats com originals o molestant perquè no adopten els costums del grup. Se'ls pot subdividir en persones no desitjant beure alcohol per raons personals, de les persones intolerants en l'alcohol (són molt rars a França...) persones que no en poden beure en base a una malaltia (exemple : hepatitis), persones obeint a una llei o a un interdicte religiós, un contingent bastant important dels abstinents és representat amb malalts alcohòlics que han decidit sortir-se de la dependència.

    d'un altre costat els "mals bevedors" que representen:

    • 8% de la població : Són els bevedors, incapaços de parar la seva malaltia d'alcohol, i que pel seu 'beure malament' posen molt malament còmodament els 92% precedents : es té tendència a veure en ells éssers posseint una tara o un vici, éssers perillosos o éssers inconscients i mentiders, sobretot éssers sense voluntat!

Publicité

Publié dans Citoyen - Ciutadà

Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :
Commenter cet article
S
noooon...<br /> ben...je continue à déguster de l'alcool...promis, je n'abuserais pas !
Répondre
B
Cal ximar !!!
Répondre
L
Allez les petits enfants l'avenir dépend de vous. BUVEZ
Répondre
L
Pour ceux qui boivent pas de vin a table faites comme moi sortez la bouteille de whisky.
Répondre
A
C'est pas notre faute !!!
Répondre